les formes del relleu

Les formes de relleu són les següents:
Muntanya
Una muntanya és qualsevol elevació natural, acusada i abrupta del terreny. La formació de les muntanyes té diverses causes: els plegaments tectònics, les erupcions volcàniques o l'erosió causada sobre part de les masses sedimentàries en són les més característiques.

Perquè una elevació pugui ser considerada muntanya ha d'existir una diferència de nivell important entre la base i el punt culminant, almenys d'uns centenars de metres. Elevacions poc importants reben d'ordinari el nom de pujols o turons.

És menys determinant l'alçada total. Aquesta a tot el món es mesura (en peus o en metres) a partir del nivell del mar. Per extensió es dóna també el nom de muntanya als zones i comarques en general muntanyoses.


PLANA
Pla.superfíci pla o molt poc ondulada.



Antiplà.Elevació del terreny més omenys plana.











Vall.Forma de depressió del relleu que acostuma atenir una configuració allargada.








Depressió o conca:És una zona més o menys extensa qu es caracteritza perquè es troba a una altitud inferior a les formacions de relleu que l'envolten.
De vegades,la formació d'una depressió o conca és el resultat de l'accoó erosiva d'un riu i els seus afluent;altres vegades pot ser la conseqüència de l'enfonsament d'alguna falla(fossa trctònica)












Muntanya:
Elevació natural de terreny





















Turó:

Un turó és una elevació no gaire alta d'un terreny,una muntanya petita

Un turó és una elevació no gaire alta d'un terreny,una muntanya petita













Serra:
Serralada de dimensions petitas.



Massís:
Un massís és un conjunt de muntanyes que formen una unitat i tenen unes mateixes característiques .











La serralada:
És un encadenat de muntanyas continu














Cap:
Part de la costa que penetra en el mar més qu la resta del litoral


















Península:
Tros de terra envoltada d'aigua per tot arreu menys per un lloc.La península s'uneix a la resta del territori per un sector més o menys estret anomenat istme





Istme:
Un istme (del grec ισθμός, isthmos) és l'estrenyiment o llengua de terra que uneix a través de la mar dos continents o una península amb un continent.

Illa:
Porció de terrar completament envoltada d'aigua.Un conjunt d'illes més o menys properes i relacionades entre elles formne un arxipèlag

Arxipèlag:
Un arxipèlag és un conjunt d'illes properes entre elles, generalment d'origen volcànic.


Forma de penetració marina a la terra.Normalment allargada,perquè es tracta d'una llengua de mar ocupant l'últim tram d'una vall fluvial.Quan el braç de mar ocupa una valll glaciar forma un fiord.




Fiord:
Un fiord és una vall que ha estat sotmesa a una forta erosió glacial, i que posteriorment ha estat envaïda pel mar, que n'ocupa el fons.



Mapa dels fiords de la Patagònia al sud de Xile



Golf:
És una entrada de mar,habitualmentde forma rodonda


La Badia:
És sembla al golf però de dimensions menors.+



els vessants i les conques que recullen les aigües que aboquen en un mateix mar.                                     Serra:
Serralada de dimensions petitas.

Riu:
Un riu és un corrent natural d'aigua que flueix amb continuïtat

















Estret:
Un estret és un canal estret d'aigua que connecta dos cossos d'aigua més grans, i per tant, es troba entre dos masses de terra.



















Delta:
Un delta és un espai de terra en forma de triangle que es fa a la desembpcadura d'alguns rius.Els deltes es formen pels sediments dels materials que els rius arrosseguet.
















Penya-Segat:
Un penya-segat és un accident geogràfic que consisteix en un pendent o vertical abrupta.
















Congost:
Un congost és un pas estret i profund entre muntanyas.Normalment al fons dels congostos hi passa un riu.