CLASSIFICACIÓ DEL ÉSSERS VIUS

Els bacteris (del grec βακτηρία, bastó) o procariotes (del grec pros = abans i karion = nucli) són un tipus d'organismes unicel·lulars caracteritzats per no disposar de nucli cel·lular diferenciat, és a dir, el seu ADN no està confinat a l'interior d'una membrana, sinó que està en el mateix citoplasma, contraposant-se així als eucariotes. Un procariont és un organisme format per cèl·lules procariotes






Les algues són éssers eucariotes, unicel·lulars o pluricel·lulars, que realitzen la fotosíntesi, és a dir, són autòtrofs fotosintètics. Les algues pluricel·lulars tenen totes les cèl·lules del mateix tipus, no formen teixits diferents. Aquest tipus d'estructura s'anomena tal·lus; per això, les algues es defineixen com a organismes tal·lofítics amb clorofil·la.

Com que no tenen un teixit epidèrmic impermeable que eviti la seva dessecació, les algues no són plantes autèntiques. Tot i que realitzen la fotosíntesi, les seves cèl·lules tenen una paret externa de cel·lulosa i, malgrat que algunes tenen formes semblants a les fulles, tiges i arrels, no s'inclouen en el regne de les plantes, sinó que, juntament amb els protozous, formen un regne diferent que s'anomena regne dels protoctists.

Els protozous són organismes unicel·lulars eucariotes heteròtrofs. Moltes espècies de protozous viuen com a paràsits en animals o plantes. Alguns d'ells poden parasitar en l'ésser humà, com Balantidium coli, i causar-li malalties, com l'amebiasi, la giardiasi o la toxoplasmosi. Els aliments i l'aigua poden ser vies de transmissió de protozous parasitaris.

Pel seu caràcter mòbil i heteròtrof s'havien classificat tradicionalment entre els animals, i posteriorment dins del regne dels protistes. Actualment se'ls considera un grup parafilètic.

Un bolet és l'aparell esporífer (carpòfor) de diversos tipus de fongs superiors. Consta d'un casquet esfèric, o barret, sostingut per una cama. És la part visible d'aquests organismes.

A Balears i a part del País Valencià s'usa de forma popular i incorrecta el mot 'esclata-sangs (corresponent al Lactarius sanguifluus) per designar bolets comestibles i, quan no són menjables, esclatabufes. El nom de pebràs s'utilitza freqüentment per al Lactarius piperatus, o per a la Rusula delica, puix que pica com el pebre, encara que el mot també s'usa per a altres bolets.

Els Zigomicets són fongs terrestres amb esporangiospores no flagelades. Són fongs sapròfits (descomponen matèria orgànica). Pertanyen a la família dels fongs inferiors (caracteritzats per les hifes no septades - cenocítics -). La reproducció asexual (per esporangis) és més freqüent que la sexual (els micelis entren en contacte i produeixen una canicació de les hifes, els dos segments es fusionen fent el zigot (diploid) i a partir d'aquí es produeix un esporangi; aquest procés es realitza per zigoespores).




 
Els bous (Bos taurus, dels mots llatins per "bou" i "toro") són mamífers quadrúpedes remugants mantinguts com a bestiar. Com tots els remugants, els bovins són artiodàctils, o animals amb peülles. Malgrat que el nom "bou" s'aplica a moltes espècies, en l'ús quotidià gairebé sempre fa referència a Bos taurus. Els bous són l'espècie més nombrosa del seu gènere, i molt probablement descendeixen del ja extint bou salvatge de la regió de Mesopotàmia.




Els peixos són tots aquells animals vertebrats que no són membres del grup dels tetràpodes (els vertebrats terrestres amb quatre potes de tipus quiridi). L'especialitat de la zoologia que s'ocupa específicament dels peixos es diu Ictiologia.

El grup dels peixos és un tàxon parafilètic, és a dir, un calaix de sastre definida per l'exclusió d'un tàxon (els tetràpodes) d'un altre major (els vertebrats), i no per la possessió de característiques derivades comunes. Com és propi dels primers vertebrats, són aquàtics i, a diferència del que observem en els tetràpodes, la respiració es produeix per brànquies situades en clivelles de la faringe. La locomoció es basa en una forma hidrodinàmica, amb moviments laterals del cos auxiliats per extremitats que són aletes. El grup és molt heterogeni i inclou a formes tan dispars com les lamprees, els taurons o les tonyines, totalitzant prop de 30.000

 Els ocells o aucells,^[1] moixons^[2] o pardals^[3](Aves) (o encara literàriament aus), són una classe d'animals vertebrats bípedes, endoterms (de sang calenta) que ponen ous. N'existeixen unes 10.000 espècies vivents, cosa que els converteix en els vertebrats tetràpodes més diversos. Viuen en ecosistemes d'arreu del món de l'Àrtic a l'Antàrtic. La mida dels ocells varia des dels 5 cm del colibrí de Helen fins als 2,7 metres de l'estruç. El registre fòssil indica que els ocells evolucionaren a partir de dinosaures teròpodes durant el període Juràssic, entre fa 150 i 200 milions d'anys, i l'ocell més antic conegut és l'arqueòpterix, del Juràssic superior (155-100 Ma). La majoria de paleontòlegs consideren els ocells com a l'únic clade de dinosaures que sobrevisqué l'extinció del Cretaci-Terciari fa aproximadament 65,5 milions d'anys.









Un arbre és una planta capaç de créixer a més de cinc metres d'altura gràcies a una estructura que forma un tronc, i eventualment ramificacions anomenades branques.^[3] Els arbres són plantes perennes que en general viuen molts anys. En el sentit botànic, els arbres són plantes amb fusta veritable. La fusta, coneguda també com a xilema secundari, és produït per una capa de cèl·lules, el càmbium vascular, situada sota l'escorça.

Una flor és l'estructura reproductiva característica de les plantes espermatofitines o fanerògames. Anatòmicament, la flor és un eix de creixement limitat (braquiblast), que porta lateralment, i densament disposats, òrgans que serveixen per a la reproducció.