CLASSIFICACIÓ DEL ÉSSERS VIUS

Els bacteris (del grec βακτηρία, bastó) o procariotes (del grec pros = abans i karion = nucli) són un tipus d'organismes unicel·lulars caracteritzats per no disposar de nucli cel·lular diferenciat, és a dir, el seu ADN no està confinat a l'interior d'una membrana, sinó que està en el mateix citoplasma, contraposant-se així als eucariotes. Un procariont és un organisme format per cèl·lules procariotes






Les algues són éssers eucariotes, unicel·lulars o pluricel·lulars, que realitzen la fotosíntesi, és a dir, són autòtrofs fotosintètics. Les algues pluricel·lulars tenen totes les cèl·lules del mateix tipus, no formen teixits diferents. Aquest tipus d'estructura s'anomena tal·lus; per això, les algues es defineixen com a organismes tal·lofítics amb clorofil·la.

Com que no tenen un teixit epidèrmic impermeable que eviti la seva dessecació, les algues no són plantes autèntiques. Tot i que realitzen la fotosíntesi, les seves cèl·lules tenen una paret externa de cel·lulosa i, malgrat que algunes tenen formes semblants a les fulles, tiges i arrels, no s'inclouen en el regne de les plantes, sinó que, juntament amb els protozous, formen un regne diferent que s'anomena regne dels protoctists.

Els protozous són organismes unicel·lulars eucariotes heteròtrofs. Moltes espècies de protozous viuen com a paràsits en animals o plantes. Alguns d'ells poden parasitar en l'ésser humà, com Balantidium coli, i causar-li malalties, com l'amebiasi, la giardiasi o la toxoplasmosi. Els aliments i l'aigua poden ser vies de transmissió de protozous parasitaris.

Pel seu caràcter mòbil i heteròtrof s'havien classificat tradicionalment entre els animals, i posteriorment dins del regne dels protistes. Actualment se'ls considera un grup parafilètic.

Un bolet és l'aparell esporífer (carpòfor) de diversos tipus de fongs superiors. Consta d'un casquet esfèric, o barret, sostingut per una cama. És la part visible d'aquests organismes.

A Balears i a part del País Valencià s'usa de forma popular i incorrecta el mot 'esclata-sangs (corresponent al Lactarius sanguifluus) per designar bolets comestibles i, quan no són menjables, esclatabufes. El nom de pebràs s'utilitza freqüentment per al Lactarius piperatus, o per a la Rusula delica, puix que pica com el pebre, encara que el mot també s'usa per a altres bolets.

Els Zigomicets són fongs terrestres amb esporangiospores no flagelades. Són fongs sapròfits (descomponen matèria orgànica). Pertanyen a la família dels fongs inferiors (caracteritzats per les hifes no septades - cenocítics -). La reproducció asexual (per esporangis) és més freqüent que la sexual (els micelis entren en contacte i produeixen una canicació de les hifes, els dos segments es fusionen fent el zigot (diploid) i a partir d'aquí es produeix un esporangi; aquest procés es realitza per zigoespores).




 
Els bous (Bos taurus, dels mots llatins per "bou" i "toro") són mamífers quadrúpedes remugants mantinguts com a bestiar. Com tots els remugants, els bovins són artiodàctils, o animals amb peülles. Malgrat que el nom "bou" s'aplica a moltes espècies, en l'ús quotidià gairebé sempre fa referència a Bos taurus. Els bous són l'espècie més nombrosa del seu gènere, i molt probablement descendeixen del ja extint bou salvatge de la regió de Mesopotàmia.




Els peixos són tots aquells animals vertebrats que no són membres del grup dels tetràpodes (els vertebrats terrestres amb quatre potes de tipus quiridi). L'especialitat de la zoologia que s'ocupa específicament dels peixos es diu Ictiologia.

El grup dels peixos és un tàxon parafilètic, és a dir, un calaix de sastre definida per l'exclusió d'un tàxon (els tetràpodes) d'un altre major (els vertebrats), i no per la possessió de característiques derivades comunes. Com és propi dels primers vertebrats, són aquàtics i, a diferència del que observem en els tetràpodes, la respiració es produeix per brànquies situades en clivelles de la faringe. La locomoció es basa en una forma hidrodinàmica, amb moviments laterals del cos auxiliats per extremitats que són aletes. El grup és molt heterogeni i inclou a formes tan dispars com les lamprees, els taurons o les tonyines, totalitzant prop de 30.000

 Els ocells o aucells,^[1] moixons^[2] o pardals^[3](Aves) (o encara literàriament aus), són una classe d'animals vertebrats bípedes, endoterms (de sang calenta) que ponen ous. N'existeixen unes 10.000 espècies vivents, cosa que els converteix en els vertebrats tetràpodes més diversos. Viuen en ecosistemes d'arreu del món de l'Àrtic a l'Antàrtic. La mida dels ocells varia des dels 5 cm del colibrí de Helen fins als 2,7 metres de l'estruç. El registre fòssil indica que els ocells evolucionaren a partir de dinosaures teròpodes durant el període Juràssic, entre fa 150 i 200 milions d'anys, i l'ocell més antic conegut és l'arqueòpterix, del Juràssic superior (155-100 Ma). La majoria de paleontòlegs consideren els ocells com a l'únic clade de dinosaures que sobrevisqué l'extinció del Cretaci-Terciari fa aproximadament 65,5 milions d'anys.









Un arbre és una planta capaç de créixer a més de cinc metres d'altura gràcies a una estructura que forma un tronc, i eventualment ramificacions anomenades branques.^[3] Els arbres són plantes perennes que en general viuen molts anys. En el sentit botànic, els arbres són plantes amb fusta veritable. La fusta, coneguda també com a xilema secundari, és produït per una capa de cèl·lules, el càmbium vascular, situada sota l'escorça.

Una flor és l'estructura reproductiva característica de les plantes espermatofitines o fanerògames. Anatòmicament, la flor és un eix de creixement limitat (braquiblast), que porta lateralment, i densament disposats, òrgans que serveixen per a la reproducció.

fosils

trelovite                  

Els fòssils (del llatí fossile, "el que s'extreu de la terra") són les restes o senyals de l'activitat d'organismes del passat. Aquestes restes, conservades a les roques sedimentàries, poden haver patit transformacions en la seva composició (per diagènesi) o deformacions (per metamorfisme dinàmic) més o menys intenses. La ciència que s'ocupa de l'estudi dels fòssils és la paleontologia

 diferents fotos de fòssils

                                cargol de mar

dinosaurio















dinosaurio

substancies pures

Una substància pura és aquella que està constituïda per un sol component, té propietats característiques fixes i una composició química també invariable. No es pot separar en altres components mitjançant mètodes físics. Les substàncies pures compostes poden separar-se en els seus elements o en altres substàncies compostes més senzilles per mètodes químics.

És difícil trobar substàncies pures al nostre voltant que es trobin aïllades de la resta, ja que normalment estan barrejades les unes amb les altres, formant mescles. Per exemple, l'aigua de mar és una mescla d'aigua i diferents sals, ja que si omplim un got d'aigua de mar i deixem que l'aigua s'evapori, al fons hi quedarà un residu de sals.

Metalls com l'or, l'argent, el ferro, l'alumini, el mercuri...i gasos com l'oxigen, el nitrogen o el diòxid de carboni són exemples de substàncies pures.

Sovint hem llegit o sentit expressions com "oli pur d'oliva", "mel pura d'abella", "suc de poma 100% pur suc", "aire pur". Aquestes expressions pretenen indicar que l'oli, la mel o els sucs de fruites no contenen additius ni conservants, i que l'aire no està contaminat. Cap d'ells, no és una substància pura, tot són mescles.

l'or

l'argent

ferro

l'alumini

mercuri

l'xigen

nitrogen

diòxid de carboni

unitats de mesura

Una unitat de mesura és una quantitat estandarditzada d'una determinada magnitud física. En general, una unitat de mesura pren el seu valor a partir d'un patró o d'una composició d'altres unitats definides prèviament. Les primeres es coneixen com unitats fonamentals, mentre que les segones es diuen unitats derivades.

En termodinàmica, la temperatura és l'analisi... tridimensional de la magnitud que indica el grau de temperatura d'un cos mesurant-ne l'energia tèrmica en relació amb la d'un altre. Se sol abreujar E.T i en el sistema internacional es mesura en kelvins, si bé en l'ús quotidià és més corrent referir-se a graus. La temperatura està relacionada directament amb l'energia cinètica dels àtoms, molècules, etc. que formen el cos. Així, les molècules d'un cos calent vibraran amb més rapidesa que les d'un cos fred. La temperatura afecta l'estat de la matèria (molts cossos passen de sòlid a líquid a una determinada temperatura, per exemple), a la conductivitat elèctrica i a la velocitat de les reaccions químiques, entre altres

les formes del relleu

Les formes de relleu són les següents:
Muntanya
Una muntanya és qualsevol elevació natural, acusada i abrupta del terreny. La formació de les muntanyes té diverses causes: els plegaments tectònics, les erupcions volcàniques o l'erosió causada sobre part de les masses sedimentàries en són les més característiques.

Perquè una elevació pugui ser considerada muntanya ha d'existir una diferència de nivell important entre la base i el punt culminant, almenys d'uns centenars de metres. Elevacions poc importants reben d'ordinari el nom de pujols o turons.

És menys determinant l'alçada total. Aquesta a tot el món es mesura (en peus o en metres) a partir del nivell del mar. Per extensió es dóna també el nom de muntanya als zones i comarques en general muntanyoses.


PLANA
Pla.superfíci pla o molt poc ondulada.



Antiplà.Elevació del terreny més omenys plana.











Vall.Forma de depressió del relleu que acostuma atenir una configuració allargada.








Depressió o conca:És una zona més o menys extensa qu es caracteritza perquè es troba a una altitud inferior a les formacions de relleu que l'envolten.
De vegades,la formació d'una depressió o conca és el resultat de l'accoó erosiva d'un riu i els seus afluent;altres vegades pot ser la conseqüència de l'enfonsament d'alguna falla(fossa trctònica)












Muntanya:
Elevació natural de terreny





















Turó:

Un turó és una elevació no gaire alta d'un terreny,una muntanya petita

Un turó és una elevació no gaire alta d'un terreny,una muntanya petita













Serra:
Serralada de dimensions petitas.



Massís:
Un massís és un conjunt de muntanyes que formen una unitat i tenen unes mateixes característiques .











La serralada:
És un encadenat de muntanyas continu














Cap:
Part de la costa que penetra en el mar més qu la resta del litoral


















Península:
Tros de terra envoltada d'aigua per tot arreu menys per un lloc.La península s'uneix a la resta del territori per un sector més o menys estret anomenat istme





Istme:
Un istme (del grec ισθμός, isthmos) és l'estrenyiment o llengua de terra que uneix a través de la mar dos continents o una península amb un continent.

Illa:
Porció de terrar completament envoltada d'aigua.Un conjunt d'illes més o menys properes i relacionades entre elles formne un arxipèlag

Arxipèlag:
Un arxipèlag és un conjunt d'illes properes entre elles, generalment d'origen volcànic.


Forma de penetració marina a la terra.Normalment allargada,perquè es tracta d'una llengua de mar ocupant l'últim tram d'una vall fluvial.Quan el braç de mar ocupa una valll glaciar forma un fiord.




Fiord:
Un fiord és una vall que ha estat sotmesa a una forta erosió glacial, i que posteriorment ha estat envaïda pel mar, que n'ocupa el fons.



Mapa dels fiords de la Patagònia al sud de Xile



Golf:
És una entrada de mar,habitualmentde forma rodonda


La Badia:
És sembla al golf però de dimensions menors.+



els vessants i les conques que recullen les aigües que aboquen en un mateix mar.                                     Serra:
Serralada de dimensions petitas.

Riu:
Un riu és un corrent natural d'aigua que flueix amb continuïtat

















Estret:
Un estret és un canal estret d'aigua que connecta dos cossos d'aigua més grans, i per tant, es troba entre dos masses de terra.



















Delta:
Un delta és un espai de terra en forma de triangle que es fa a la desembpcadura d'alguns rius.Els deltes es formen pels sediments dels materials que els rius arrosseguet.
















Penya-Segat:
Un penya-segat és un accident geogràfic que consisteix en un pendent o vertical abrupta.
















Congost:
Un congost és un pas estret i profund entre muntanyas.Normalment al fons dels congostos hi passa un riu.